Jimmy Liao

 

Jimmy Liao és un il·lustrador taiwanès, així com un escriptor de llibre d'imatges. El nom de Jimmy és el seu nom anglès. Després de graduar-se a la Universitat de Cultura Xinesa en la qual es va especialitzar en art. Jimmy treballava en una empresa de publicitat durant dotze anys, i després va treballar com a il·lustrador de diaris i revistes. 

El 1998 els seus llibres d'imatges Secrets al bosc i un peix amb un somriure van ser publicats a Taiwan. Aquests dos llibres li va valer diversos premis de llibres i eren considerats com "Els Millors Llibres per a Nens" en diversos  taiwanesos, com ara el China Times, Min Sheng Bao, i el Regne Daily News. 

 


SÓC FELIÇ, NO EM PREOCUPO... SÓC JO QUI TÉ PREOCUPAT AL MÓN

Des de la meva infància, sempre vaig ser un nen preocupat. Quan un cotxe dels bombers anava cap a on es trobava la meva casa, de seguida em preocupava que fos la meva casa la que cremés. Quan el professor deia que algun alumne havia suspès l'examen, em preocupava perquè segur que es referia a mi. Quan algun amic arribava tard a una cita, em preocupava pensant que havia sofert algun accident. Quan escoltava un conte de fantasmes, em preocupava que fora a apuntar un fantasma. Eren moltes les coses que em preocupaven, però vaig descobrir que en realitat no hi havia moltes coses per les quals valgués la pena preocupar-se. En canvi, si jo no em preocupava de gens, de sobte, tothom es preocupava. En el fons, en aquesta vida, tant si et preocupes com si no, la veritat és que els altres es van a preocupar…

 

ABRAÇADES

Cada abraçada és una història d'amor, i cada història es mereix un llibre que l'abraci. Al final d'Abraçades, també a una cerdita sonrosada li cau el seu propi llibre: és a punt de començar a recordar la història de les seves abraçades. Jimmy diu que totes les persones i tots els animals tenen la seva pròpia història d'abraçades, doneu a una de les quals ha de convertir-se en un llibre commovedor. Dóna'm un abraçades és també un quadern de notes, perquè puguis escriure en el les històries que vols recordar. Tothom té la seva pròpia història, digna d'un emocionant llibre, en el qual tu siguis el protagonista exclusiu

 

 

BELLA SOLITUD

A la primavera de 1995 Jimmy va descobrir que tenia leucèmia. Durant un any de tractament, va viure en reclusió i silenci. Fins a 1998 els dibuixos van ser tota la seva vida. Aquest llibre recull les seves obres d'aquest període, un món poètic que es regeix per les seves pròpies lleis. En ell, les balenes ballen i canten davant el sorprès i *trist i espectador. Les llàgrimes d'un conill fan brollar flors del sòl ressec. Els poetes neden en piscines sense aigua, i les papallones, amb les seves ales de mil brillants colors, cobreixen a les noies amb un preciós cobertor multicolor. Durant molt temps després d'emmalaltir no vaig pintar. Quan vaig tornar a agafar els pinzells, per animat que fos el tema de la il·lustració, en plasmar-ho adquiria una certa malenconia.Jimmy *Liao va néixer en *Taipei (Taiwan) en 1958 i es va llicenciar en Belles arts. Després d'una brillant trajectòria de dotze anys al món de la publicitat, una leucèmia li va obligar a replantejar-se la seva vida: als quaranta, va abandonar la seva ocupació en una agència per dedicar-se completament a escriure i dibuixar les seves pròpies històries, dirigides tant al públic infantil com a l'adult. A dia d'avui, Jimmy ha publicat disset llibres, que han estat traduïts a l'anglès, francès, alemany, grec, japonès, coreà i espanyol, entre altres idiomes. Diversos d'ells, a més, han estat adaptats al cinema.

 

NO SÓC PERFECTA

Hola a tothom, em dic Perfecta Nueno. Aquest és el nom que em van posar mamà i papà. Diuen que quan jo era nena, tant de cara com d'esquena, desperta o dormida, rient o plorant, els semblava perfecta.Però a mesura que vaig ser creixent, la cosa va canviar...Les exigències dels meus pares i de la meva escola van ser en augment. Estic tan cansada que tinc ganes de cridar:"!No sóc una nena perfecta!"Vull que sapigueu que al món hi ha molt poques persones que se sentin tan imperfectes com jo. Per això li he tirat valor i he saltat a escena per expressar la meva opinió sobre aquest tema. A tots els nens i majors que hàgiu abandonat la cerca de la perfecció, us convido a escoltar-me

 

 

LA NIT ESTRELLADA

En aquella època, el futur remot era alguna cosa indefinit, no sabia què nom ni donar als meus venes ilusionades. Solia estar sola, passejava per carrers interminables, i quan s'aixecava el vent em sentia com la fullaraca. Contemplava el cel estavellat, desitjant saber si hi hauria algú en algun lloc del món encaminant-se cap a mi. Era com la llum, que va d'un estel a una altra. Després vas aparèixer tu. I després ens separem. Esperàvem la joventut, però ens equivoquem l'un amb l'altre.