El grito de la gaviota

El crit de la gavina és el testimoni d'una jove que, als vint-i anys, ha conegut ia la soledat absoluta, el dubte i la desesperació, però també la felicitat, la solidaritat i la glòria. Inicialment incomunicada amb el món exterior a causa de la seva sordesa, als set anys Emmanuelle Laborit va descobrir el llenguatge d i els signes. No obstant això, en l'adolescència la seva vida semblava trontollar: al desassossec propi de l'edat es va afegir la rebel·lia contra el fet que es negava als sords la seva identitat, ja que el llenguatge dels signes estava prohibit a França a causa de la teoria que els sords podien aprendre a llegir als llavis ia parlar. L'adolescència i la primera joventut d'Emmanuelle són la història d'una lluita per subsistir en un món «diferent» i pel reconeixement dels drets dels tres milions de sords francesos, fins a aconseguir que, el 1991, s'ensenyi per fi en els centres d'educació dels sords el llenguatge dels signes. Amb aquest triomf col·lectiu i el personal, però no menys emblemàtic, del seu èxit com a actriu teatral, El crit de la gavina tanca significativament un itinerari personal tan breu com intens