El màgic d'Oz

Dorotea és una nena òrfena que viu al costat dels seus oncles Enrique i Ema en una granja de Kansas (Estats Units), la qual es troba envoltada per un àrid paisatge que l'tenyeix tot de color gris.

Un dia apareix en el cel un dels habituals tornados que assoten la regió. Encara que la seva tia aconsegueix tancar-se al refugi de la casa, Dorotea i el seu petit gos Toto no aconsegueixen arribar a temps i són sorpresos per la tempesta.

Molt aviat la nena s'adona que aquell tornado és molt estrany, ja que encara que es porta volant la casa amb ella dins com si d'un globus es tractés, el vent no destrossa res de la construcció. Després de diverses hores de viatge la protagonista del conte es percata que la casa "aterra" amb relativa suavitat en un lloc desconegut.

Quan inspecciona els voltants apareixen estranys personatges que s'auto-denominen mascones, els quals es feliciten perquè Dorotea ha acabat amb la malvada Bruixa de l'Est que ha mort en ser aixafada per la casa. Entre aquests personatges es troba una velleta que resulta ser la Bruixa del Nord, que va pacientment li relata els esdeveniments.

Malgrat trobar-se en un país meravellós i ple de color, la petita confessa a la bruixa que només té la idea de tornar a la seva llar a Kansas. És llavors quan la bruixa bona li indica que per a això ha de visitar el Mag d'Oz qui segurament l'ajudarà. Al seu torn li lliura les sabates de plata de la Bruixa de l'Est, indicant-li que per arribar a Oz ha de seguir el camí empedrat amb llambordes daurats.

Gairebé a l'inici del seu camí la petita es troba amb un espantaocells que té la capacitat de parlar, demanant-li aquest que ho baixi de l'estaca on es troba enfilat. Després ajudar l'estrafolari personatge li comenta que una de les seves penes és la de no tenir intel·ligència. Dorotea li comenta que es dirigeix ​​a veure el mag d'Oz i que, si l'ajuda a ella probablement també l'ajudarà a ell.

Més endavant tots dos es troben amb un llenyataire fet enterament de llauna i que es troba completament immòbil perquè se li han oxidat les articulacions. Després desoxidarlo amb l'ajuda d'un setrill els comenta que el seu principal il·lusió és la de tenir un cor amb el qual estimar. Coneixent l'objectiu dels altres personatges decideix sumar-se a ells amb l'esperança que el mag li concedeixi un cor.

Més tard surt a trobar el grup un lleó que, malgrat la seva fera aparença i rugir violentament, els confessa que és un absolut covard. Ell també se'ls uneix a fi que el mag li atorgui la valentia que li falta.

Al seu pas per un camp de roselles tots els protagonistes queden profundament adormits, moment en què són segrestats i portats davant la presència de la malvada Bruixa de l'Oest. Davant d'ella Dorotea només se li ocorre tirar-li aigua, acció que provoca la desaparició definitiva de la bruixa i el trencament de l'encantament que pesa sobre molts habitants de la zona.

Afortunadament poc temps després el grup es troba en presència del Mag d'Oz, el qual posseeix una presència impressionant després d'un mirall. Casualment la petita descobreix que darrere d'aquesta aparença inicial només es troba un afable ancià que igual que ella també vol anar-se'n d'aquest país. Per a això té preparat un globus que li permetrà travessar els amplis deserts que separen Oz del món real.

Junts emprenen el viatge encara que en un moment determinat l'entremaliat gosset Toto cau del globus. Sense pensar-s'ho dues vegades la petita salta després d'ell caient al buit, moment en què el mag li crida que per tornar a la seva llar es repeteixi per si mateixa "En cap lloc s'està com a casa", cosa que efectivament realitza.