La gramàtica és una dolça cançó

 

Jeanne i el seu germà Thomas en un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l'ensurt que pateixen es queden sense poder parlar, però allí coneixen un músic i poeta alhora, Henri, que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les cat

egories gramaticals, les frases... és a dir, la gramàtica. Mitjançant una al·legoria ens fa entendre la gramàtica com una fàbrica d'articles, verbs, interjeccions, adjectius... que tenen vida, es casen, es divorcien i porten una vida com qualsevol.

"Al regne 

de les paraules, els nois s'estan amb 

els nois i les noies amb les noies.

L'article entrava per una porta i l'adjectiu per una altra. El nom arribava l'últim. Desapareixien tots tres. La teulada de l'ajuntament me'ls amagava. Ho hauria donat tot per poder assistir a la cerimònia. Suposo que l'alcalde els devia recordar els seus drets i els seus deures, que d'ara endavant estaven units per al millor i per al pitjor.