Wolf Erlbruch

LA GRAN QÜESTIÓ
El gato, el panadero, la abuela, un piloto, una piedra, un pato, muchos más, y al final, la mamá. Todos aportan su propia respuesta a la gran pregunta. ¿Quién la hace? Un niño, probablemente. Y cada uno, al crecer, encontrará nuevas respuestas.
LA SENYORA MEIER I EL MIRLO
Ara sí que la senyora tenia motius per preocupar-se! Immediatament ho va oblidar tot: sol, fred, botons, pastissos, avions, foscor i flors de carabassa. Amb molta cura va col·locar a l'ocellet a la seva mà.»La senyora*Meier vivia preocupada. Sortiria el sol o nevaria? Tindria suficient abric per a l'hivern? Li hi hauria *pu això panses al pastís? Per sort, el seu marit sempre li donava, en aquests casos, un te de menta...... Fins al matí en què va aparèixer un petit ocell que va necessitar de les seves cures i, el més important, que li ensenyés a volar.Una obra mestra del savi i valent Wolf Erlbruch.
L'ÀNEC I LA MORT
Sempre arriba un moment en què el nen es pregunta sobre la mort. Ingènuament, amb tota la naturalitat del món. Els pares ho saben, però poques vegades tenen preparada una resposta simple i convincent. El personatge de la mort en aquest llibre de Erlbruch és una acompanyant silenciosa i lleu com una ploma, sempre present encara que no la percebem: Des de feia temps, l'ànec notava alguna cosa estrany. -Qui ets? Per què em segueixes tan d'a prop i sense fer soroll? La mort li va contestar: -M'alegro que per fi m'hagis vist. Sóc la mort. L'ànec es va espantar. Qui no ho hauria fet. -Ja véns a buscar-me? -He estat prop de tu des del dia en què vas néixer… per si de cas. -Per si de cas? -va preguntar l'ànec. -Sí, per si et passava alguna cosa. Un refredat seriós, un accident… mai se sap! - Sí, mai se sap… però si d'alguna cosa podem estar segurs és que Wolf Erlbruch respon amb senzillesa les grans preguntes amb la poesia de les seves il·lustracions i de les seves històries.
LA TALPETA QUE VOLIA SABER QUI LI HAVIA FET ALLÒ AL CAP
Li pot passar a tothom, però aquelldia li va tocar a la pobra talpeta.Sortia del seu cau i alguna cosa li vacaure al cap a manera de barretpudent. Aleshores, la talpeta varecórrer tot el camp investigant -moltindignada- quin dels animals que allíviuen li havia fet aquell greuge: elcolom, el cavall, la llebre...